M'he tornat a trobar
arraulida al sofà,
amb la mirada perduda
fent veure q mirava la pluja
a través dels vidres del balcó.
He mirat d'escapar-me'n
abans q la meva ombra
es confongués, completament,
en la foscor.
M'arriba una olor dolça,
m'arriba de lluny,
acompanyada d'una veu familiar
q no em para de cridar...
El meu voltant tremola
com si em volgués aturar,
emportant-se tot al seu pas...
Em costa somiar,
ja gairebé no ho faig,
i sense fer res, encara,
continuaré avançant...
Montse.
