SI CAL...

Tornaré d'allí on hagi fugit,
ballaré al voltant del foc, 
cremaré totes les penes.
Saltaré la foguera de les pors
i si cal,
baixaré al fons obscur
de les meves covardies
per desemmascarar-les , si fa falta.
I si fos realment necessari,
les envestiré
per tal q no em tornin a caure a sobre,
per evitar q m'ofeguin,
q m'enceguin de nou...
Mentrestant,
somriuré als paisatges 
q se'm puguin presentar al pas,
no sigui q se m'escapi
algun tresor amagat.

Montse.

PEL BULEVARD DEL SABINA

Se m'escapa la vida,
com les gotes de pluja al caure.


Al matí,
m'oblidaré del rellotge,
mossegaré la poma prohibida,
deixaré la reputació 
als peus del llit...


M'enamoro de tot,
em conformo amb gairebé res:
un somriure,
una mirada,
un aroma 
i el q bonament la vida em regali.


I si una llàgrima 
mulla per casualitat
una foto vella,
descobriré tranquil·la
q no totes les amargors amarguen.


Montse.

MATINADES

Mig arraulida

amb els llençols embullats a les cames,

evoco els batecs accelerats, 

les carícies càlides...

Mig arraulit,

enganxat a mi, 
et sento al clatell...

La mà a la cuixa

dibuixant cercles desordenats.

La foscor comença a trencar,

de fons, sento el campanar,

de prop, la cantarella del teu respirar

m'acompanya a dormitar.

Montse.