No sabria dir com em sento.
Se sap q no és cap mena de novetat q digui això,-
i de nou, ho torno a dir.
Voldria tenir més control en les coses q faig,
i sempre acabo tenint la sensació q vaig curta de temps,
o potser és q no sé com administrar-lo,
la organització, realment, no és el meu fort,
per molt q ho intenti,
i ho faig.
Quan més ho intento,
més m'acabo col·lapsant
i més m'emprenyo i més em bloquejo...
Un maleït cercle viciós del q no sé sortir.
No acabo de tenir clar,
si el millor pel canvi és
un final o un incici...
possiblement el conveni d'ambdues coses...
Els finals d'any ens porten a fer balanç del q hem fet, del q tenim,
i del q hem perdut...
i fer llista nova del q volem fer,
tenir...
En definitiva de qui voldriem ser;
a pesar d'allò q esperen q siguem...
Quina colla d'absurds!
Volem, volem, volem!!!,
sense tenir en compte les circumtàncies reals,
la incertesa q tot aporta i els imprevistos...
q també podriem anomenar sorpreses.
Ens aferrem a la bucòlica del q s'espera i no del q som....
Ja m'estic dispersant de nou....
Vull aportar tot el q sé q puc donar,
tot el q puc fer, si és q puc més...
Vull ser jo en plenitut.
Us desitjo el millor.
Amor!
Montse.
P.D.: perdoneu les divagacions...
