BALLEM

Els cossos nus ballen
amb les mans saberudes
de la saviesa apresa 
i oblidada la vergonya.


Els malucs es mouen
amb la indecència volguda
la boca humida,
llengua entremaliada...


Nua i estremida
entestada en la recerca
del plaer en els teus ulls.
Les veus contingudes i explosives
emeten la melodia
de l'orgasme desitjat.


Montse.

MAI...

Mai ens diem q ens estimem...

mai quedem per veure'ns al dia següent...

Les nostres vides van per camins diferents

q de tant en tant es creuen...

Compartim converses i rialles,

dinars, sopars i algun q altre esmorzar...

fins i tot,

compartim el llit i la passió

q, en certa manera, ens tenim.

No sé quan ens tornarem a veure,

no em preocupa...

Ens utilitzem quan ens trobem sols...

No sé si és bo o no,

tampoc em preocupa...

Mai et diré:"t'estimo",

mai et demanaré q et quedis amb mi,

mai et confessaré q en les nits de melangia,

t'enyoro,

traïda per la meva soledat,

acceptada, fa temps, com a companya.

Montse.

UNA TARDA COM AQUESTA.

En una tarda com la d'avui, q gairebé no ha parat de ploure, 
q el so dels trons m'anava acompanyant la solitud d'una tarda de tempesta, he intuït un espectacle de llums naturals.


En una tarda com aquesta, q et ve de gust una xocolata calenta 
i quedar-te arraulida en un racó del sofà amb un llibre a les mans, he repassat capítols de la meva novel·la personal, 
aquella q de moment, no te fi.


En una tarda com aquesta, no ens vam separar gairebé ni un  segon. No existia cap altre món q no fos el nostre.


En una tarda de pluja, no ho puc evitar, 
et torno a enyorar, somric amb el record 
i segueixo escrivint capítols nous de la meva novel·la.


Montse.

BON DIA!!

El matí s'ha llevat tranquil, fresc,
com la fruita acabada de collir,
encoratjant-me
per començar el dia amb ganes.

Com molts altres matins,
he sortit al balcó a estirar el cos
i saludar el cel.

Per variar,
tot sentint les campanes a missa,
m'he quedat mirant el moviment de la ciutat,
hi ha cotxes q tenen una raspera important.

M'arriba la flaire 
de l'obrador de la pastisseria
q tinc a tocar de casa,
em fa despertar la gana,
millor entro...

A LES PALPENTES.

Tot d'una, qualsevol tarda,
alentirem la conversa
i ens emprovarem noves paraules.
Seductorament, amb tota la intenció,
dibuixaré amb els dits el perfil del teu cos
i et convidaré a mirar-me,
a mirar-nos, 
en el mirall de les complicitats.


A les palpentes,
evocaré paraules tendres en silenci
q faran estremir les parets dels sentits.
Diràs llavors 
q el desig ha vençut al seny,
i jo et diré q l'amor em vessa 
per les conques de les mans.


Serem damunt la corda fluixa del destí,
si l'atzar o els déus 
no volen impedir-ho.


Montse.

SEGUEIXO CORRENT.

Segueixo corrent,
busco q allò q no es pot veure amb els ulls
m'aturi de cop.


Segueixo corrent
sense trobar la direcció adequada,
encara res m'ha frenat.


Segueixo corrent,
buscant aquell somriure imbècil
q no es pot desenganxar del rostre
ni amb el més potent dels dissolvents.


Segueixo corrent
tot i la por
a passar-me de llarg alguna parada.


Segueixo corrent...
i encara no sé perquè.


Montse.

PETITES DISSERTACIONS.

Un petit dia gris
enmig de grans dies assolellats.
Un petit núvol fosc
enmig d'un cel immensament blau lluminós.
Del tot normal
enmig de les rareses
d'un món quotidià i complicat.
Un petit gra de sorra a la sabata,
només cal treure-la del peu,
buidar-la
i seguir caminant.


Montse.

PRELUDI.

Estava a punt 
d'entrar en un son profund,
ho notava.
Notava com la voluntat de fer res 
l'abandonava
i el seu cos era incapaç de bellugar-se 
i alhora,
el seu cervell li ordenava q no ho fes
per no desvetllar-se.
Tot amb això 
es va notar una llàgrima a l'ull dret
a punt de voler lliscar-li pel costat del rostre,
direcció a l'orella.
Però la voluntat de la llàgrima 
estava paralitzada,
com el seu cos
i el seu cervell, 
encara despert,
esperava sentir 
el regalim de la llàgrima avall.


No entenia
el pq d'aquella llàgrima,
no recordava
si minuts abans
hi havia hagut algun motiu
pq brollés del seu ull dret.


Semblava q el seu cervell 
es començava a dormir,
ordenant encara,
amb el temps q li restava,
q el seu cos romangués quiet,
q ni tan sols respirés profund
per no esperonar-lo a despertar.


Com podia ser 
q no recordés mai aquest instant,
el preludi del son profund?


Estava descobrint,
tot vivint aquest preludi,
q era la millor part del son
i tan mateix pensava
q seria una llàstima 
no recordar-ho l'endemà.


Va dubtar un instant 
a llevar-se i escriure les sensacions 
abans d'oblidar-les,
però el seu cervell,
ja adormit,
li ordenà romandre immòbil.


Montse.

AMB "TEMPS LLIURE"

I ara q tinc tant temps lliure i q per la balconada entra tanta llum, em dedico, certes estones del dia, a llegir tots aquells llibres q he anat recollint al llarg de tots aquests anys i no m'havia donat temps a llegir. 

És clar q treballant a hosteleria vint-i-un anys seguits, no és q me'n quedés gaire de temps lliure, però no en necessitava tant per poder-los comprar, somiant q sempre trobaria un moment per fer-ho. 

I ara, apropant la butaqueta a la finestra, em poso al dia de tants llibres acumulats. 
Uns q distreuen, uns q informen, altres q fan viatjar a mons llunyans... 

La veritat és q tinc una mica de tot i, possiblement, alguns no els compraria ara, però sempre pot ser interessant de retrobar els gustos del passat. Per què no? 

I amb una mica de sort, em tornaran a agafar ganes d'escriure, d'inventar-me coses noves o de trobar paraules adequades per explicar qualsevol cosa q se'm pugui passar pel cap. 

Potser el pas de dues persones pel carrer m'inspiren a imaginar a on va o d'on venen o del q parlen o potser q pensen. 

Potser aquest noi q passa ara va assajant mentalment les respostes més encertades per la propera entrevista de feina; i el nen de més enllà somia el berenar q l'espera a casa quan arribi. 

I jo seguiré posant-me al dia, pàgina rera pàgina. 

Montse.