PASSES.

Sensacions a boca d'estómac,

inquietuds que em sobrepassen

sense saber d'on venen.

Neguit.

Somriures i pors.

Incongruències del dia a dia.

Irregularitat.

Intenció de salt sense xarxa.

Pas enrere.

Indecisió.

Desorientada buscant camí.

Passes 

accelerades,

temoroses,

contundents,

foragitades...

Passes, passes, passes...

d'una o altra manera.

Passes sense parar.

Montse.

PIULADES D'UNA BRUIXA, PENSAMENTS A L'AIRE.

Camins triats
Destins diferents
Paisatges perduts
Indrets nous 
Laberints curiosos
Reflexos incoherents
Miratges fantàstics
Il·lusions perdudes

************

Bellesa irreal
Engalipadora de mirades reals
Ulls embenats
Utopies que es fan llei
Degradant altres belleses
Sucumbint a la secta de la imatge.

*************

Paraules cedides per 
Izaera @BruixaCatalana

DEL VAIG AL FAIG

Vaig aprendre, fa molt temps,
que havia de seguir el meu camí
i gaudir de tots els paisatges 
que se m'oferien al pas.

Vaig reconèixer personatges d'aquesta obra,
com si els hagués conegut de sempre.

Vaig crear lligams 
que no volia desfermar mai.
Vaig descobrir però,
que el temps desgasta 
els nusos més treballats i complexos
i pot arribar a respectar
aquells més senzills i ferms.

Vaig intentar dedicar-me,
senzillament,
a viure.

Encara ho intento...

Montse.

ON ETS?

Els meus pits et busquen.

Els meus mugrons apunten a tu.

Et tenen ganes,

et desitgen.

Suquejo només pensar-te.

Sembla brut...

i, realment, 

em ve de gust.

Aquest fred que se m'escola dins,

fa desitjar-te més.

Escalfa'm!

Deix que reconegui

la pell que m'ha de donar calor.

Deix que la trobi

en mig d'aquest garbuix on visc.

Montse.

NO EN TINC PROU.

Et tinc,

et vull,

i hi ets,

a estones.

I de fet

ja en tinc prou,

però

realment en vull més.

Voldria que no fossis tu,

voldria que fórem 

l'un fos amb l'altre,

que dels dos en féssim un sol.

I no som aquests dos.

Vull sentir 

un complement de mi mateixa

que m'alliberi 
d'aquest tancament absurd

en el que m'entesto en quedar-me.

Vull fugir de mi,

de tot allò del que fujo,

encarar-me a...

No ho sé!,

però encarar-me!

Vull,

vull,

vull...

trobar la corda que em lliga

i tallar-la amb ganes.

Montse.