Passejava per aquells carrers,
ara abandonats i ruïnosos,
q l'havien vist gaudir de la infantesa.
Li venien al cap infinites imatges dels carrers plens de vida,
de veïns parlant per les cantonades i els portals.
I a les botigues?, q es feia repàs de la vida dels altres com si res.
Passejava, per aquells carrers q, feia anys,
pensava q deixava enrere per sempre,
q la nova adreça seria millor, q ho va ser, però...
mai hagués pensat q tindria nostàlgia dels carrer grisos i deixats,
q amb el temps, semblaven carrers fantasmes,
ni q per algun racó, comencessin a remodelar algun q altre edifici.
Passejava amb la càmera a les mans,
intentant veure aquells racons q coneixia tant,
amb uns altres ulls,
i descobria coses q mai havia vist
i sempre havien estat.
Somreia, mentre intentava atrapar imatges,
li agradava redescobrir el barri antic
i adonar-se q, entre d'altres,
encara restaven antics cartells d'antigues petites bodegues
on anava a buscar el vi pel pare i els iogurts
pels seus germans i ella.
Montse.
Tot va passar com va passar,
ni com, a vegades, el meu record s'entesta a fer-me creure,
per protegir-me de... res,
absolutament res,
ni com voldria q hagués passat.
El fum s'esvaeix, com els meus records
i perdura el perfum del q vaig viure,
desitjant seguir vivint.
Montse.
Asseguda, com molts altres dies, en un racó del terrat,
observo els núvols com passegen empesos pel vent,
fent formes impossibles o reconegudes,
depèn de la mirada del moment.
La brisa bufa suau i fresca...
Miro les teulades aparentment inactives,
plenes d'antenes, estenedors i aparells d'aire.
Una grua al costat de casa,
puja unes plaques solars a un bloc en obres...
Des d'aquí dalt, tot sembla a mig fer,
sembla q mai s'acabarà,
ja fa molt q dura...
Grues abandonades en edificis inacabats,
terrats solitaris on,
si no fos pq cada cop q pujo al terrat,
el paisatge, ínfimament, a variat...
Sé, o potser ho desitjo enèrgicament,
arribarà un dia, en q ho miraré amb mirada diferent,
i veuré q les coses a mig fer, es van acabant;
després quedarà el manteniment,
i la visió serà equilibrada...
Montse.
Trossos de paper esquinçat,
esborralls,
paraules perdudes,
frases incompletes,
idees a mig imaginar
volen pel meu voltant.
Llibres amuntegats,
pàgines assenyalades,
paràgrafs subratllats.
Basts plagis disfressats,
intentant fer-se passar
per novetats inexistents.
Montse.
