Estic,
em perdo
i em torno a trobar.
Un bucle darrera un altre,
com aquells camins
q es creuen constantment.
Intentant aprendre dels errors,
no girar el cap enrere...
Mentida!,
el giro de tant en tant,
a vegades més cops dels q hauria.
Procurant quedar-me, només,
amb allò q em fa somriure.
Seleccionar records
no ha estat mai el meu fort,
sempre hi ha aquells,
trapelles i traïdors,
q s'escolen
per alguna esquerda invisible del crani
fent reviure,
d'alguna manera,
allò q hauries esborrat instantàniament
de tot l'univers.
Montse.
