L'HISTÒRIC TEMA DE TRES PARAULES TRIADES A L'ATZAR

Les cortines ballaven dolçament alegres  en el llindar d'aquelles portes q s'obrien a un paisatge q sempre li havia semblat idíl·lic.

Un racó tocat pels Déus o potser, un racó on els Déus ni hi havien posat ni peus,ni ulls i per això encara mantenia aquella bellesa salvatge natural.
Un racó on cada fulla, flor i gra de sorra, brillaven amb llum pròpia.

D'entre les cortines estant, els seus ulls viatjaven mar enllà i aquell blau intensament pur la omplia de serenor. 
Tant q no pensava en res, només en gaudir de tota aquella bellesa q se li oferia sense mesura.

Ni tot l'or del món la faria marxar d'aquell lloc màgic, pensava, sabent q es mentia a si mateixa i q, en qualsevol moment, arrencaria a còrrer, camí qui sap on... qui sap perquè.

Còrrer, si... com corren els cavalls lliures, sense direcció, només per plaer, només per sentir com els cabells volen al vent mentre corren, només per gaudir de la seva pròpia llibertat.

Somreia , i aquelles cortines de gassa q ballaven alegrement al ritme d'aquella càlida brisa, li embolicaven el cos nu mig esborronat encara, impregnat d'aquell aroma q la feia sentir-se en la pell de Venus, la gran Deessa q era.

Llavors sabé q Cupido havia estat concebut...

Montse.

IMAGINAVA IMAGINAR...

Mirava a través d'aquella pantalla 
q els mantenia en contacte.
Mirava els contrallums,
els blancs i negres.
Mirava l'intercanvi de paraules
en aquell inofensiu joc de provocacions.
I la imaginava...

La imaginava nua,
provocadora,
sexual...
La imaginava en un bosc...
un d'arbres forts, robustos, poderosos,
q podessin cobrir el seu cos amb la seva ombra.

Mirava l'exposició vergonyosament desvergonyida,
d'aquella pell encara desconeguda.

La imaginava a la tardor,
en un llit de verds, daurats i ocres de fullatge caigut,
q contrastés amb el color de les dues pells,
deixant-se endur per la natura.

S'imaginava acostant-se a ella,
besant-li tots i cada un dels racons de la seva pell,
mentre els seus cossos nus rebien 
la calor del sol,
l'aire fresc,
les carícies...

S'imaginava els dos junts,
entrellaçats l'un amb l'altre,
submergits en aquell mar de fulles caigudes.

Sentia l'aroma intens a bosc
en acostar-se a la seva pell,
com  l'energia d'arbres i terra
penetrava en els seus cossos.

Imaginava el dormir tranquil del "després",
amb el respirar relaxat i satisfet.

Montse.

FOSC PLAER, CURIOSA PROVOCACIÓ.

Imaginant les imatges vistes,
ben assaborides,
quasi devorades,
combinant-se les unes amb les altres,
descobrint tactes, sons i olors.
Fosc plaer de la imaginació 
q ens apropa a un bosc de roures
poderosament frondosos,
q ens fa nedar entre el fullatge caigut,
fins a retrobar-nos.
Endinsant-nos 
en la curiosa provocació
q ens inunda,
incisiva i lentament.
Mirades sense creuar-se,
assaborint-se l'un a l'altre,
intercanviant mots provocadors.
Sensació desconeguda,
desitjada...
q travessa el sostre de fulles
quals raigs  de sol
en un migdia d'hivern.

Montse.

INSPIRACIONS

Pluja i vent, caliu encès, aroma a vi, nèctar dolç de fruita,terra i sol, copa als llavis, bes a la pell, espurna presa, foc ardent.

Montse.