I que bo és sentir la remor del mar
mentre veus com el sol
s'escola per entre els núvols.
El silenci musical de la platja deserta de bon matí
em fa somriure i somiar.
Eterna adolescència en mi incrustada,
retornes per recordar-me que el temps passa,
a vegades, indolent, impassible,
i molt més ràpid del que voldria,
a estones.
Fugisser com ell sol sap.
L'hauré de saborejar bé,
abans no se m'escoli del tot.
