No plou a bots i barrals.
I fent ja molt q no plovia, no ho farà gaires dies més, com a mínim això diuen els pronòstics, de fet, diuen q demà pot tornar a sortir el sol.
Ja sé q jo no sóc gaire amiga de la pluja, més aviat, no sóc amiga dels dies grisos i foscos, però agraeixo quan fa molt q no ens visita i observo l'alegria de terra i plantes deixant-se acaronar per l'aigua.
Agraeixo quan hi ha colors q reviuen i com apareixen olors desitjables.
Agraeixo la frescor q proporciona fent desaparèixer l'aridesa q sembla voler acaparar-ho tot.
En ocasions, en retrobar la pluja anhelada, deixo q m'envaeixi per complert. Deixo q llisqui cos avall, fins i tot, algun cop he ballat sota la pluja, he rigut, he cridat.
I aquell instant d'alliberament m'ha donat una idea del q pot ser un tros de paradís.
Benvinguda pluja, benaurada.
Montse.
L'enyor s'amontega,
com l'aigua per formar núvols
i quan vessa saturat
regalima sentiments oposats.
L'enyor genera buit dins meu,
buit i lleugeresa,
amb una mena de bri d'alegria
per haver sentit
tot el que he arribat a sentir.
El record d'aquests sentiments,
de les sensacions,
dels espasmes de plaer
per una simple carícia,
alimenten el meu enyor.
Montse.
Ara mateix fa un sol q enlluerna.
Els seus rajos entren per la finestra creuant la petita esfera de cristall tallat q hi tinc penjada, q fa,tal com diu la meva amiga, q s'escampin petits petons de fada per tot arreu.
Fa q tot estigui ple de colors i de llum.
Aquesta hora del dia m'alegra, no puc evitar de quedar-me badant els reflexos per les parets i esbossar un dolç somriure.
Observo els colors de l'arc de Sant Martí q s'escampen per les parets i com, lentament, tan lentament q sembla q no es belluguin, van envaint les fotografies de capvespres q hi tinc penjades.
Fa un contrast curiós, si més no per mi.
Resulta ser q en aquesta hora del dia, casa meva es torna màgica.
Q les bruixes, les fades i els àngels es troben, en algun racó q no puc veure, i celebren la vida.
M'agrada imaginar q casa meva és màgia a plena llum del sol i de com crida a algun q altre pardalet a passejar-se per davant del meu balcó.
I si ara, quan encara queda una mica perquè finalitzi l'hivern, ja noto aquesta mena de joia primaveral, q passarà quan esclati plenament?
Montse.
Ja sé q jo no sóc gaire amiga de la pluja, més aviat, no sóc amiga dels dies grisos i foscos, però agraeixo quan fa molt q no ens visita i observo l'alegria de terra i plantes deixant-se acaronar per l'aigua.
Agraeixo la frescor q proporciona fent desaparèixer l'aridesa q sembla voler acaparar-ho tot.
