I quan tot semblava que
havia de romandre com sempre,
que res no canviaria,
una petita esquerda de llum s'obrí en aquell horitzó, aparentment negre atapeït.
L'esperança tornà a brostar,
com si brostès la primavera abans de temps.
No val fer-se il·lusions.
No sigui que arribi una gelada i ho cremi tot.
Amb lo bonic i fantasiós que seria una primavera permanent.
Montse.
