DÓNA'M LA MÀ I FUGIM

Fugim d'aquest maleït temps
q juga amb nosaltres,
q alça el vol  i desapareix,
q se'ns escola
com l'aigua d'entre les mans.

Maleït temps q ens fa còrrer més del compte

per les coses menys importants,
restant rellevància a les vertaderes.

Maleït temps q ens confon,
i ens enganya,
fent-nos creure q podem fer-ho tot,

q ens ennuvola la vista 
sense deixar-nos veure les coses belles 

q tenim a la vora tornant-se invisibles.

Dóna'm la mà i fugim corrent, 

et convido a un viatge nou,

sense excès de presses , 

sense boires ni falsos miratges.

Et convido a la recerca 

dels petits tresors amagats,
de la llum q s'amaga dins les ànimes.

Et convido a no deixar de somiar

i a fer els somnis realitat,
a tancar els ulls i respirar,
a deixar q el sol ens acaroni la pell,
a deixar q el caliu arreli dins nostre