NO HAURIA D'HAVER ANAT AIXÍ?

Havia fet plans...
no és cert,
mai he sabut fer plans
i menys
planificar-me la vida.

He imaginat milers de situacions,
però mai he fet plans.
Ni tan sols recordo
q volia ser de petita.
Crec q vaig tenir varies etapes:
professora, perruquera, secretària...
cap d'elles la triaria ara...

El cas és q...
tinc la sensació q
les coses no han sortit com haurien.
Tampoc és q hagi anat malament,
ni perfecte...
però...
com hauria d'haver sortit?

Una sensació estranyíssima
donat q no hi havia plans.

Montse.

PARÈNTESI DE MIGDIA

Els mots em ronden,
no es deixen veure,
s'amaguen darrera idees  hilarants.

Sento el vent com bufa,
em distreu dels meus pensaments.
Música suau de fulles
es barreja amb el cant
d'algun ocell engabiat.

Els núvols,
com petits esquitxos,
aparenten indiferència.
M'ha semblat veure
una papallona volar...

És febrer
i les plantes comencen a brostar.
És febrer
i ara,
el sol escalfa,
no fa fred.

Montse.

FESTES DECENNALS: una bogeria de festa viscuda amb il·lusió.

A Valls, 
fa molts i molts anys,
segles,
quan les pandèmies i pestes mataven tot bitxo vivent,
un alcalde, preocupat pels habitants de la seva vila,
va anar a pregar a la Mare de déu de la Candela, patrona del poble.

Tan desesperat estava per la situació,
q li va fer la promesa q si els salvava,
cada decenni li farien una gran festa per honrar-la.

Tan és així q passat varis segles,
les vallenques i els vallencs,
honrem la Verge amb una gran festa:
LES DECENNALS.

Tothom es torna boig:
creients, descreguts,
infants, jovent, adults...
(els avis diuen q les volen viure intensament
pq potser són les últimes),
tots tenen el seu motiu...
Fins i tot, dóna la sensació q s'ha d'anar a tots els actes possibles...
q el món s'acaba!!

De tots els habitants,
un dels col·lectius q més ho pateix i menys ho viu,
és el d'hosteleria.
Personalment,
aquestes són les terceres decennals q visc treballant-les
i són les primeres q he pogut gaudir una mica.

Portem, amb avui, nou dies de festes,
on els actes es succeeixen durant tot el dia,
des de primera hora del matí,
fins a força avançada la matinada.

És un goig veure els carrers, a qualsevol hora del dia,
plens de gent, plens de vida.
Quina tristor ens agafarà quan tot això s'acabi
i a primera hora de la nit, ja no es vegi gent pel carrer.

Ara però, són dies de viure al carrer a pesar del fred.
Són dies de gaudir,
de menjar,
d'actes,
llums,
exposicions,
concerts
i per alguns,
d'anar a lluir-se davant els altres.

Jo, per la meva part,
vaig a fer una migdiada de mitja hora
per afrontar la tarda-nit q m'espera.

Apa doncs, salut a tots.
I si en algun moment de la vida
heu de fer un preg a la Verge,
tingueu en compte de les promeses q feu,
no sigui q després hagueu d'estar deu dies i nits seguits de festes grosses
i la veritat és q,
per molt bonic i tota la il·lusió q li posem,
és esgotador.

Montse.