APARTAR LES CORTINES.

Tranquil·la i suaument, plou.

La fresca i l'olor a mullat entra per les finestres
i noto el fred a les espatlles.

Busco un racó on arraulir-me, o més aviat,
amagar-me de la grisor del dia.
No m'agraden els dies grisos.

Aquest juliol està resultant fresc i fosc...
no és com els altres...
Sembla ser q tot està canviant, massa depressa i no gaire bé, pel meu gust.

Tinc l'esperança q, com tantes altres vegades,
tornaré a veure sortir el sol,
de fet surt cada dia tot i no veure'l.
Però ara no el veig,
no puc,
una cortina fosca em cega
i no em deixa veure més enllà.

Haig d'apartar-les,
aquestes cortines fosques, atapaides i pesades.
Haig de trobar la manera de fer-ho,
haig de deixar q la llum de l'exterior
il·lumini tota l'estança.

Potser ho faré demà...

Montse (22-7-2011)

AMIC.

No vull imaginar un món
sense uns llavis q em diguis certeses,
sense la brisa càlida d'una abraçada,
sense l'imperatiu de quan m'he portat malament.

No vull imaginar un món
sense rialles,
sense mirades còmplices,
sense necessitat de parlar per entendre'ns.

No vull,
ni puc,
ni ho intento,
ni tant sols se'm passa pel pensament.

No vull imaginar un món
sense l'amic estimat. 

Montse.