Porto dins meu una mena de monstre, q a temporades es manté adormit profundament, tan profund i plàcid q sembla q ha marxat.
Doncs ha tornat a despertar i aquest cop sembla q el descans li ha anat força bé, pq el cabron ve amb força, i amb tanta fam q em devora les forces, l'energia i les ganes de seguir endavant, de lluitar contra ell i fa q em faci un embolcall sota la manta en un racó del sofà i m'endinsi en un món de fantasia q a voltes es fa anomenar netflix, o alguna cosa semblant, q m'immobilitza , paralitza i bloqueja.
De tant en tant em sento reviscolar, faig la intenció de bellugar, ho aconsegueixo i començo a fer coses i tot!!, però el sofà ( maleït ell) em torna a atrapar, fa q desaparegui de nou, com quan toques un cargol i s'amaga dins la closca.
Em sento dins un núvol ple d'aigua q s'ha de buidar i descarregar, en tempesta si cal, però li costa buidar-se per deixar q els raigs de sol arribin a passar.
Fujo d'aquesta cova q havia estar el meu refugi i s'ha tornat fosca i tenebrosa. Fujo cap l'espai obert i lluminós a carregar-me d'energia i poder vèncer d'una vegada per totes aquest maleït monstre.
NO ET DEIXARÉ DEVORAR-ME!
