PRIMAVERA PERMANENT.

I quan tot semblava que 
havia de romandre com sempre, 
que res no canviaria, 
una petita esquerda de llum s'obrí en aquell horitzó, aparentment negre atapeït.

L'esperança  tornà a brostar, 
com si brostès la primavera abans de temps.

No val fer-se il·lusions.
No sigui que arribi una gelada i ho cremi tot.

Amb lo bonic i fantasiós que seria una primavera permanent.

 Montse.

LLEUGERA REFLEXIÓ

Aquell breu instant en obrir els ulls i trobar la claretat del moment i l'espai, dóna pau, m'escau bé.

Em sento bé i sé que vaig pel bon camí al creixement, tot i els entrebancs.

Somric.

Montse.

I TORNA LA ESTRANYA SENSACIÓ

I torna aquesta estranya sensació que lo meu es diarrea mental o alguna cosa per l'estil.
O potser és tan senzill com que sóc gafe i ja està.
Que la meva persona amb fer plans no casen i punt.
O sigui, que millor no faig plans i em dedico a viure  i poca cosa més.
Bé, poca cosa no se li podria dir a viure, així que tinc feina i de la grossa!!

POSANT ORDRE

Sensacions que fluctuen amunt i avall, presentiments....
Em sento un xic estranya.
No vull deixar-me influenciar pel que diuen altres i menys quan tinc la sensació de que enfosqueixen les coses més del compte. Vull creure que és sense voler.

Haig de cuidar la meva bombolla i no permetre que les merdes d'altres m'afectin ni influeixin.
Em queda molta feina a fer, però qui diu que no ho pugui aconseguir?

Mals pensaments d'altres: cancelar, cancelar, CANCELAR!
Negativitat d'altres: cancelar, cancelar, CANCELAR!

Són els seus problemes i no els meus.

Vaig fent feina....


Montse.

QUAN NO PUC DORMIR, ESCRIC

Hi ha dies que em costa dormir, no gaire sovint últimament.
Com no gaire sovint últimament, escric.
De fet, fa massa dies q no ho faig.
Sembla ser que la inspiració em té una mica abandonada.
Potser, i segurament aquesta sigui la més certa,
sóc jo que no l'he mantingut ben alimentada.

Doncs això, que em costa dormir, que vinc d'uns dies mogudets, bonics, emocionants ...
i tot i així, no puc dormir...
no cal voler saber el perquè.

Estic pensant que no és necessari saber tots els perquès.
De què serveix saber-los tots?
De què serveix no saber-los?
Quina dèria tanta pregunta!!
Serà que sóc curiosa de mena...

Hauré de tornar a portar un bloc sempre a sobre.
Per si de cas!

Hauré de procurar dormir, que demà hi ha feina!!

Bona nit i somieu bonic.

Montse.

TRENCACLOSQUES

Si haig de fer cas d'aquesta boira que insisteix en quedar-se acoblada en el meu enteniment, en aquella raó que no sé si tinc... una estranya sensació, per una banda, i no és ben bé agradable. Per altra costat, tinc el pressentiment que alguna cosa espectacular m'ha de passar. I, a espectacular, em refereixo a bona, bona!

És estrany, perquè la meva intuïció se'n va d'un extrem a l'altra.
De l'optimisme al pessimisme més profund.

A quin part del meu interior haig de fer cas?
A quina de les meves dues sensacions incrustades a les meves entranyes haig de donar prioritat?
Haig de triar?

I vull creure en la meva màgia, en aquella que sé que és dins meu, la que encara no he après a gestionar.
I em sento invisible molts cops, pràcticament inexistent, sense cap mena de poder.
I de sobte, arriba la il•lusió, tan contagiosa com la grip, que fa que torni a somriure amb ganes.

I el meu cor apedaçat s'estripa de nou sense motiu aparent. Quan les forces defalleixen i no hi ha nou sentiment, enyorant amb cert oblit, el ritme d'un cor desbocat per l'emoció incontrolable.

Volent tornar a tocar de peus a terra, que diuen que és el que ha de ser, no puc i, certament no vull, deixar de somiar truites, tot i que la batacada al despertar sigui descomunal.

Montse.

BREU RESUM INCOMPRENSIBLE.

Incongruències,
son,
embolic.
Cap de setmana
d'olla barrejada.
Alegria i desil·lusió,
riures i decepcions...
collage d'emocions.
Retrobaments...
Allunyaments...
Extrems oposats
q es busquen en diferent direcció.
Conjunció,
efemèride,
sentiments a flor de pell.
Abraçades vitamíniques,
somriure.
Horitzó,
aparentment llunyà,
camí a trobar.
Apropament a destí.
Serenitat.

Montse.