Les paraules es perden
en la nebulosa immensitat de l'espai perdut.Tot així, segueixo parlant amb tu, possiblement no amb la assiduïtat q hauria...o voldria...o...
Si es pogués viatjar en el temps...
Ai, somiar, somiar...
que n`és de bonic!
Les coses passen...
passen per alguna raó...
Per quina puta raó!!???
I si...
els anhels...
els somnis...
els projectes...
no són més què...
ja no sé q són.
Som envejosos de mena...
ho portem en l'ADN des de...
des de temps de Caïm i Abel,per dir-ho d'alguna manera,
des del començament dels temps...
Sempre envegen alguna cosa q no tenim
i enyorem allò q ja hem perdut.
Els canvis haurien de ser per bé.
Les coses inevitables les hauriem de tenir més assumides.
Hauriem d'aprendre a assimilar els sentiments
q ens envaeixen quan alguna cosa se'ns trenca.
Les coses inevitables les hauriem de tenir més assumides.
Hauriem d'aprendre a assimilar els sentiments
q ens envaeixen quan alguna cosa se'ns trenca.
Els canvis haurien de ser per bé...
Montse.