Amb la solemnitat acostumada
a punt d'alçar la veu davant de tots,
disposat a compartir el discurs
q tants cops havia revisat en la seva ment.
Amb el cap alçat
i l'expressió digna,
volia pronunciar, o potser cridar,
aquelles paraules assajades
tantes vegades repensades,
creient-se sabedor de la veritat absoluta.
Fixant la mirada al capdavant,
obrí la boca per iniciar el monòleg
i no li sortí ni un sol mot,
ni tan sols un petit so.
Es dedicà a observar
el q se li presentava davant els ulls,
tancà la boca
i es limità, senzillament, a somriure.
Montse.
dilluns, 30 d’abril del 2012
dimecres, 25 d’abril del 2012
Fa dos dies va ser Sant Jordi...
Fa dos dies els carrers es van omplir de llibres , roses i gent.
És el nostre patró i tothom participa de la tradició. Perfecte.
D'aquí dos dies serà el dia de la nostra patrona, la Mare de Deu de Montserrat, la Moreneta com ens agrada anomenar-la els catalans, però jo em pregunto:
Pq no s'omplen els carrers de gent i flors i llibres?
Si ja sé q són tradicions exclusives de Sant Jordi...
però no hi ha manifestacions públiques per la Mare de Deu?
És q la Moreneta, com a bona patrona, no es mereix una gran festa pels carrers?
Jo com sempre, evident pq em van posar el seu nom, faig la meva festa particular, tot i q intento gaudir força de la diada de Sant Jordi, i fa dos dies en vaig gaudir i participar ajudant a vendre roses. Em va agradar de formar part i aquest any vaig recollir quatre roses i cap llibre (els llibres els rebré en breu).Vaig enyorar el voltar per les parades de llibres...
Montse.
diumenge, 1 d’abril del 2012
A ella...
La mare em parla, amb una barreja d'excitació i tristesa de la seva infantesa.
De com l'àvia se les enginyava per portar un plat a taula, mínim un cop al dia.
De com, en la pre-adolescència, ja treballava i just entrant en ella, va viatjar a cents de quilòmetres, amb gent desconeguda i q gairebé sempre, parlaven un altre idioma, i de com s'hi va estar uns anys tota sola, recollint diners per poder portar la resta de la família a viure amb ella.
De com amb els anys, aquell poble q li va semblar tan gris en arribar, es va apoderar del seu cor.
De com va seguir fent vida aquí, de com va conèixer al pare i de quant agraïda està a Catalunya d'estar a punt de fer setanta anys aquí.
Q s'ha sentit acollida i q el seu sentiment vers aquesta terra nostra, és tan gran com si fos nascuda aquí i q com ella sempre em repeteix: Com no sentir-me catalana, si he fet tota la vida aquí i els millors moments d'ella els he viscut a les seves terres.
Cada cop q ella m'explica els records de la seva vida, fa q em senti orgullosa de la meva mare, de l'agraïment i, sobretot, estima q li té al nostre país.
Montse.
De com l'àvia se les enginyava per portar un plat a taula, mínim un cop al dia.
De com, en la pre-adolescència, ja treballava i just entrant en ella, va viatjar a cents de quilòmetres, amb gent desconeguda i q gairebé sempre, parlaven un altre idioma, i de com s'hi va estar uns anys tota sola, recollint diners per poder portar la resta de la família a viure amb ella.
De com amb els anys, aquell poble q li va semblar tan gris en arribar, es va apoderar del seu cor.
De com va seguir fent vida aquí, de com va conèixer al pare i de quant agraïda està a Catalunya d'estar a punt de fer setanta anys aquí.
Q s'ha sentit acollida i q el seu sentiment vers aquesta terra nostra, és tan gran com si fos nascuda aquí i q com ella sempre em repeteix: Com no sentir-me catalana, si he fet tota la vida aquí i els millors moments d'ella els he viscut a les seves terres.
Cada cop q ella m'explica els records de la seva vida, fa q em senti orgullosa de la meva mare, de l'agraïment i, sobretot, estima q li té al nostre país.
Montse.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)