NOUS PROPÒSITS.

Sentir com la sang corre de nou, 
bravament per les meves venes.
Passar per la vida sentint la passió 
a cada alè,
a cada moviment,
a cada subtil pensament,
no deixant anar aquesta ànsia 
que irromp dins meu
com un volcà inquiet.

Dormir només quan dormi.
Somiar a cada instant, si cal.
Alimentar-me de la mateixa vida.
Viure entre somriures i abraçades.
Volar...

Montse.

INEVITABLE NADAL HIPÒCRITA.

Dringar de campanes,
llums de colors,
l'inevitable Nadal ha tornat.

Emocions a flor de pell,
emocions provocades,
emocions que sempre hi són 
i ara semblen més importats.

Solidaritat,
bona voluntat
que sembla forçada per les dates
i q s'oblida la resta de l'any.

Regals impressionants,
àpats grotescament abundants,
economies desequilibrades...
més si cal...

Falses aparences?

Montse.

LA VIDA CONTINUA.

Caminar,
sentir,
mirar...
La vida és això
fins que la vigília 
reclama el gran viatge.

Llàgrimes que cauen
mentre es diu adéu.
Hi ha moltes maneres de fer-ho...

La vida continua.
Absència,
buidor,
tristor...
I la foscor, 
dia a dia,
esdevé llum de nou.

L'HOME DEL SOMRIURE PERDUT.

M'endinso per lletres escrites
per aquell home sense somriure.
M'enfonso en l'empatia profunda
de l'home malcaradament amable.
M'escalfa les mans a distància

Diu que l'ha perdut,
que li han fet perdre,
que ja no té aquell somriure adequat
que tan havia gaudit.

Jo crec que el té amagat
sota un cor dolgut
i voldria dir-li que,
més aviat del que es pensa,
tornarà a tenir
un bon somriure, fixament, adequat.

MÉS BOIRINES.

Aquesta fina gassa grisa

que envolta el meu cervell

i l'immobilitza continuament

es torna espessa i pesada,

ho difumina tot dins meu,

em lliga a un desconcert continu,

on sembla que m'agrada rebolcar-m´hi,

empastifant-me d'un fang feixuc

que voldria desincrustar.

Si ni aquest vent és capaç

de prendre les boirines grises

que últimament semblen perseguir-me,

cap a on es suposa que he d'anar

si el meu sentit de l'orientació

s'inutilitza a la mínima?

Cerco un llac de positivisme

on rentar-me la gruixuda capa d'excuses

que sembla s'arrelen dins meu,

i que possiblement alimento

amb les meves pors.

Cerco camins nous on perdre'm

i aquestes boirines

em desorienten de nou.

Vull bufar-les,

que desapareguin totes

i elles s'entesten en perseguir-me,

o potser les porto enganxades

a la sola de les sabates.

UN DIA PERFECTE.

Despertar i comprovar que encara queden hores per dormir.
Tenir un bonic somni.
Mandrejar.
Una dutxa calenta.
L'olor del cafè recent mòlt.
Escoltar la pluja caure.
Un cafè calent.
Un missatge que esbossa un somriure.
Escoltar riures.
No tenir ningú davant a la cua del súper.
Trobar pel carrer un vell conegut.
Fer un regal.
Una trucada.
Els viatges en tren.
Escoltar casualment a algú que diu alguna cosa bonica de tu.
Guanyar un desafiament.
Gaudir d'un àpat en bona companyia.
Agafar la mà d'algú a qui estimes.
Abraçar.
Riure fins que faci mal.
Enamorar-se.
Compartir una copa de vi.
Veure clarejar.

En definitiva,
viure...