per acabar comprenent q la realitat és la q és,
q tens por de desitjar-me com em desitges,
d'estimar-me, com saps q em pots arribar a estimar.
Està clar q, entre tu i jo,
hi ha molt més q la coneixença dels anys,
més q l'estima q això comporta.
I ens aferrem a la realitat q volem veure,
q és el nostre bot salvavides,
o això creiem.
Q la por a cagar-la de nou,
encara pot més q les ganes de descobrir
tot allò q podríem compartir junts.
Voldria ensenyar-te,
alhora q aprendre,
a estimar sense mesura.
A no tenir prejudicis de cap mena
i a deixar-nos anar per la vida,
igual q la vida transcorre per nosaltres.
Hem de deixar de tenir por a...
ves a saber exactament a què.
Tant dolent seria q compartíssim
la resta de les nostres vides?
Per si de cas,
no deixaré de procurar provocar bones estones,
per insignificants q semblin,
perquè poden ser molt grans.
Montse.
