L'estranya sensació de fred
mentre, asseguda al sofà,
mira aquella pel·lícula.
Q ràpid es pot acostumar una
a l'escalforeta i l'alè dolç de la companyia.
I és ben cert q una abraçada fa molt,
tot i trobar en falta aquella espurna
q fa q un sol petó a les parpelles
li faci eriçar la pell en un instant.
Estrany egoisme el seu
q voldria el q li ofereix,
ho vol, ho anhela,
però vol més l'espurna extraviada
i li dol,
no trobar-la en la seva oferta...
Montse.
Esperava mig impacient q el so del telèfon trenqués aquell silenci q la crispava.
Tenia ganes de la seva veu,del q pogués dir.
No es sentia preparada per segons quines coses,
però ho volia comprovar.
Si no ho feia, mai sabria q li barrinava per dins
i potser anava essent hora de saber-ho.
La desorientava molt la seguretat q ell li demostrava davant q la possibilitat es transformés en real, quan ella estava en el punt oposat.
Potser era el fet q cada vegada q havia donat per segura alguna situació o possibilitat i s'havia il·lusionat, cosa q a cops no li havia costat gaire, s'havia fotut la gran hòstia contra el mur.
Així q ara, havia minorat, potser en excés, la velocitat, tant q gairebé estava aturada.
Es sentia més còmode en la seva zona de confort, on tenia una història segura q controlava al seu gust i q no la lligava emocionalment.
Era ara el moment de tornar a la carretera?
Estava preparada per córrer de nou?
Sabria gestionar-lo?
No ho veia gens clar...
Montse.
Garbuix d'emocions,
pensaments
i desitjos.
Amb tot això,
em quedo en un racó,
entre les ombres,
càmera en mà.
No m'amago,
observo,
em deixo observar,
m'exposo,
en part...
i a cada tret de càmera,
més m'esquitxa la vida.
A petites onades,
gairebé imperceptibles,
em deixo anar,
tant lentament q,
a pesar de les meves ganes,
no sóc conscient
q vaig camí a topar de ple
a l'escullera del teu far,
per deslligar-me d'aquestes corretges
q em frenen l'impuls q aferro dins meu,
inquieta per la luxúria
q m'amara tota.
Montse.
M'he descobert amb ganes d'enamorar-me.
Ja fa dies q ho sospitava i ara ho sé segur.
Em vull enamorar,
vull sentir com el cor batega tant fort
com si volés sortir del pit.
Vull q se'm dibuixi un somriure
idiota, involuntari i constant.
Vull q tot em sembli bonic i fantàstic.
Vull q hi hagi algú q em faci estremir al mínim contacte,
ni q només sigui amb la mirada.
Vull sentir l'escalfor de la seva abraçada
cada cop q em vingui de gust.
M'he descobert amb ganes de més del q tinc,
de q no es quedi només en algunes nits,
de tant en tant,
no tant sols en passió i petites estones...
Q m'està passant?
No em vull desesperar per trobar l'home adient,
ni il·lusionar-me amb el primer somriure,
ni aferrar-me a res inexistent
només per ganes.
Vull sentir-ho de veritat,
per tot arreu,
de tota manera...
Vull q sigui compartit.
Montse.
Surto del llit sigilosament i amb part de desgana.
No em vull perdre ni un minut de la teva escalfor,
però tinc la necessitat imperiosa de dir-te algunes coses
i ara no et vull despertar,
sé q m'esperes al teu somni.
Vet aquí aquesta carta.
La meva pell enyora la teva quan no hi ets,
i per les nits, precisa q l'acaronis,
q el teu alè no es deixi ni un mil·límetre per recórrer-me
i les teves mans acariciant-me.
M'agrada quan, després d'una bona estona,
reposem l'un enredat amb l'altre,
intentant apaivagar les respiracions,
amb un somriure trapella a la cara.
Me'n tornaré al llit.
M'esmunyiré lentament fins a tocar-te,
procurant no fer-ho amb els peus freds, o sí.
El meu cos s'acoblarà al teu i es dormirà.
I possiblement els nostres somnis es creuaran
i en farem un.
I potser serà de matinada quan despertarem
i materialitzarem el q acabem de somiar.
Montse.
I jaus al meu costat
amb aquell respirar segur
de qui dorm profundament
I dorms tranquil,
satisfet i relaxat
i em relaxa...
T'acariciaré l'esquena i seguiràs dormint...
Et despertaré pel sol plaer de fer-ho,
per veure com obres els ulls
i com és la teva mirada
després d'aquesta nit,
la nostra nit.
I dinarem,
i seguirem jaient
l'un al costat de l'altre
mirant sense gaire interès una pel·lícula,
i ens fregarem les cames amb els peus,
i deixaré el meu cap recolzat al teu pit...
Ens adormirem de nou...
Despertaré
i desitjaré tornar al nostre somni.
Montse.
