DÓNA'M LA MÀ I FUGIM

Fugim d'aquest maleït temps
q juga amb nosaltres,
q alça el vol  i desapareix,
q se'ns escola
com l'aigua d'entre les mans.

Maleït temps q ens fa còrrer més del compte

per les coses menys importants,
restant rellevància a les vertaderes.

Maleït temps q ens confon,
i ens enganya,
fent-nos creure q podem fer-ho tot,

q ens ennuvola la vista 
sense deixar-nos veure les coses belles 

q tenim a la vora tornant-se invisibles.

Dóna'm la mà i fugim corrent, 

et convido a un viatge nou,

sense excès de presses , 

sense boires ni falsos miratges.

Et convido a la recerca 

dels petits tresors amagats,
de la llum q s'amaga dins les ànimes.

Et convido a no deixar de somiar

i a fer els somnis realitat,
a tancar els ulls i respirar,
a deixar q el sol ens acaroni la pell,
a deixar q el caliu arreli dins nostre

INSTANTS, ESTONES, TEMPS

I que bo és sentir la remor del mar
mentre veus com el sol
s'escola per entre els núvols.
El silenci musical de la platja deserta de bon matí
em fa somriure i somiar.

Eterna adolescència en mi incrustada,
retornes per recordar-me que el temps passa,
a vegades, indolent, impassible,
i molt més ràpid del que voldria, 
a estones.
Fugisser com ell sol sap.

L'hauré de saborejar bé,
abans no se m'escoli del tot.

ALGUNA COSA HE APRÈS

 Ens ensenyen  a ser dures,
lluitadores i perserverants...
Ens ensenyen a posar-nos fites,
i per molt q semblin impossibles,
lluitar-les amb totes les nostres forces,
inclús més.
Ens ensenyen,
a enfrontar-nos a tots els entrebancs 
i aixecar-nos un i altre cop...

Els fets,
les persones,
tot allò q he sentit i viscut
durant tots aquests anys,
m'han fet entendre
q no sempre val la pena tornar-ho a provar,
intentar-ho de nou.

He descobert,
q a voltes,
desistir, agrair i allunyar-se,
és el millor salvavides...

Montse.