Trobat per aquest món internauta:
A l'escola no em van parlar de la lluna i les seves fases,
de la terra i els seus cicles,
no em van parlar de la mort com a naixement,
no em van parlar de la sexualitat com a sagrada,
no em van parlar del cos com a temple emocional.
Em van parlar d'adaptar-me,
d'encaixar,
em van parlar d'asseure'm sempre al mateix banc i veure repetidament un sol angle de les coses.
Em van qualificar amb nombres,
em van fer sentir de vegades més però gairebé sempre, menys que un altre.
De vegades mereixia, altres vegades no.
Em van dir que era distreta, rebel, irrespectuosa,
em van dir que callés,
que estudiés fins a no assaborir i que tregués una fulla com a amenaça.
Em van voler fer por,
em van voler submissa,
em van voler sistématica,
em van voler sense "chistar", em van voler obedient,
em van voler prolixa.
Però mai ningú va voler que em descobrís.
Ningú m'esperà,
ningú em va preguntar,
ningú es va parar a mirar-me.
Quan va existirà una escola que ens miri a cadascun detingudament?
Quan deixarem de voler ser tots iguals?
Fins aquí arribem amb aquest mètode.
Som llops batejats gossos. Vull aullar a la lluna
sense que em diguin boja,
vull viure al meu ritme sense programar-me metes.
Vull sentir sense por.
Et regalo la meva estructura,
et regalo la meva productivitat.
A mi deixa'm lliure,
creativa,
i encara que no t'assaboreixo,
i encara que t'incomodo,
deixa'm també salvatge.
