em fa creure q vol refrescar unes teulades
q fa dies q es sobrescalfen amb el sol,
q vol netejar uns carrers grisos de pol·lució
i vol avivar els colors de les flors plenes de pols.
Em fa creure q plourà i, per la grisor dels núvols,
q ho farà amb ganes,
q l'aigua caurà inert fins tocar terra i deixar-se engolir per complert.
M'enganya de tal manera q he cregut
q hauria de treure les botes d'aigua de nou...
i resulta q només allibera algunes gotes,
les deix caure com qui no se n'adona,
mig esquitxant tot el q troba,
deixant els vidres plens d'estampats impossibles de gotes perdudes.
El cel em vol fer creure q avui no hi ha sol,
q serà un dia gris i trist,
però realment ni ell ho vol,
sap q el sol juga a fet amagar darrera els núvols,
q ha cedit el seu protagonisme per avui,
sap q en el cel, hi ha espai per tots.
El cel, juganer, em pica l'ullet i em recorda q és primavera
i q en no res, cedirà espai a l'estiu.
El cel m'enganya?
M.
