1-O

Quina vergonya!
QUIN ORGULL!!!

Sí, sembla contradictori, però és realment com em sento.

Vergonya, per encara formar part, de manera obligartòria, a Espanya.
Vergonya, per comprovar com només saben "dialogar" a base de cops, bales de goma i gas lacrimògen, i q, a pesar de tot, vulguin fer creure q les càrregues policials han estat "proporcionades".

Orgull, per formar part d'un poble q lluita per millorar les coses, per la dignitat i la veu de la gent q el forma.
Orgull, per veure com la gent ha estat a tota hora en les escoles electorals per protegir la nostra llibertat.
Orgull, per l'actuació de bombers, mossos i voluntaris.

ORGULL DE CATALANA!!!

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!!

Ay si tu supieras!

No us ha passat mai q...
us espliquen una cosa de fa temps
i q...
va amb tu i...
ni ho vas intuir!!
I te n'adones q si q hi erets!
però no et vas adonar de res,
DE,RES!!!

Doncs així va la cosa.

Q si llavors ho hagués vist,
potser ara la meva vida seria diferent.
Segurament.

Però la gran veritat de tot és q...
el q hi ha, és el q és,
q "el q hagués pogut passar"
no és el q ha succeït.
i q, sobretot, el q és,
és el q ha passat.

Doncs res,
q els records són bonics,
sobretot
per tenir-los en una caixa de records
q es poden mirar de tant en tant
per dibuixar bonics somriures,
per saber q al teu voltant,
has tingut tot un seguit de coses, històries,
persones,
sensacions,
sentiments....
digue'ls-hi X
q han fet de tu,
qui ets.
I q...,
a pesar de penedir-te
de no haver sabut reaccionar
en aquell moment
mai et pots penedir de qui ets
ni del q has fet,
sobretot si creus q has fet el q creies millor
a pesar de no saber,
a vegades​,
q estaves triant.

Ai si llavors hi hagués sabut!!!

Montse.