El final de l'estiu s'acosta.
Són més de les sis del matí
i encara no s'hi veu.
La tardor sempre m'ha despertat la melangia,
molts cops acompanyada
d'una tristor fosca i humida...
El final de l'estiu s'acosta
i ara la ciutat desperta fresca i lenta.
He hagut de cobrir-me
abans ho fes el fred fresc de matinada
q se'm cola per la finestra
q em nego a tancar
davant l'imminent canvi de temps.
El final de l'estiu s'acosta
i la inevitable melangia m'embriaga.
aquest cop,
resulta ser dolça, flonja i suau...
L'estiu s'esgota...
com tot a la vida,
té un inici i un final...
Montse.
