Et convido a riures i somriures,
entre calmes i tempestes,
amb carícies i baralles que no fan mal,
compartint mots i gemecs,
llegües i pells...
i, perquè no, alguna ampolla de vi.
Si t'enxampa la tempesta
no dubtis en entrar,
l'aixopluc sempre el tindràs.
Et convido al meu món de fantasia
quan no sàpigues on anar,
passa, no truquis,
deixo la porta oberta
per quan em vulguis visitar.
I si cal, t'acaronaré sobre el meu pit
mentre els teus dimonis decidexin marxar.
Montse.
diumenge, 10 de maig del 2020
diumenge, 3 de maig del 2020
BREU POEMA D'AGRAÏMENT
La tristesa arriba,
no avisa,
s'instal·la sense ser convidada,
s'acomoda com si fos a casa.
La tendresa l'abraça amb força
fins que es fon,
l'acarona i bressola,
dibuixa somriures,
eixampla el cor,
la cura.
Montse.
dissabte, 2 de maig del 2020
COLLAGE.
Dibuixo paraules, aparentment sense sentit,
per veure si organitzo el garbuix del cervell que s'entossudeix en quedar-se arrapat,
aquest caos continu que intento desxifrar de sempre.
Intento fer un collage d'idees remenant en la memòria,
cercant les paraules exactes per traduir sentiments,
procurant trobar sentit a tot allò que bull en aquest caparrot desordenat.
Creo petits mons de bombolles, on em refugio
a veure si els mals pensaments es tornen volàtils
i emprenc vol mar endins, ran de mar sentint els seus esquitxos a la cara.
Volo sense direcció ni objectiu, només pel sol plaer de volar sobre mar
deixar-me caure dins de tant en tant,
llençant pel camí tota la col·lecció de "i si" que se m'han acumulat a la butxaca.
M'enfonsaré en un dels mars per descobrir un món nou,
deixant que la corrent em porti on vulgui,
potser a un dels petits inferns que sempre m'acompanyen.
L'aigua fa el seu camí i les marees ho tornen tot a la costa,
em porten a veure un far que em redescobreix el camí de casa.
Montse.
per veure si organitzo el garbuix del cervell que s'entossudeix en quedar-se arrapat,
aquest caos continu que intento desxifrar de sempre.
Intento fer un collage d'idees remenant en la memòria,
cercant les paraules exactes per traduir sentiments,
procurant trobar sentit a tot allò que bull en aquest caparrot desordenat.
Creo petits mons de bombolles, on em refugio
a veure si els mals pensaments es tornen volàtils
i emprenc vol mar endins, ran de mar sentint els seus esquitxos a la cara.
Volo sense direcció ni objectiu, només pel sol plaer de volar sobre mar
deixar-me caure dins de tant en tant,
llençant pel camí tota la col·lecció de "i si" que se m'han acumulat a la butxaca.
M'enfonsaré en un dels mars per descobrir un món nou,
deixant que la corrent em porti on vulgui,
potser a un dels petits inferns que sempre m'acompanyen.
L'aigua fa el seu camí i les marees ho tornen tot a la costa,
em porten a veure un far que em redescobreix el camí de casa.
Montse.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)