FESTES DECENNALS: una bogeria de festa viscuda amb il·lusió.

A Valls, 
fa molts i molts anys,
segles,
quan les pandèmies i pestes mataven tot bitxo vivent,
un alcalde, preocupat pels habitants de la seva vila,
va anar a pregar a la Mare de déu de la Candela, patrona del poble.

Tan desesperat estava per la situació,
q li va fer la promesa q si els salvava,
cada decenni li farien una gran festa per honrar-la.

Tan és així q passat varis segles,
les vallenques i els vallencs,
honrem la Verge amb una gran festa:
LES DECENNALS.

Tothom es torna boig:
creients, descreguts,
infants, jovent, adults...
(els avis diuen q les volen viure intensament
pq potser són les últimes),
tots tenen el seu motiu...
Fins i tot, dóna la sensació q s'ha d'anar a tots els actes possibles...
q el món s'acaba!!

De tots els habitants,
un dels col·lectius q més ho pateix i menys ho viu,
és el d'hosteleria.
Personalment,
aquestes són les terceres decennals q visc treballant-les
i són les primeres q he pogut gaudir una mica.

Portem, amb avui, nou dies de festes,
on els actes es succeeixen durant tot el dia,
des de primera hora del matí,
fins a força avançada la matinada.

És un goig veure els carrers, a qualsevol hora del dia,
plens de gent, plens de vida.
Quina tristor ens agafarà quan tot això s'acabi
i a primera hora de la nit, ja no es vegi gent pel carrer.

Ara però, són dies de viure al carrer a pesar del fred.
Són dies de gaudir,
de menjar,
d'actes,
llums,
exposicions,
concerts
i per alguns,
d'anar a lluir-se davant els altres.

Jo, per la meva part,
vaig a fer una migdiada de mitja hora
per afrontar la tarda-nit q m'espera.

Apa doncs, salut a tots.
I si en algun moment de la vida
heu de fer un preg a la Verge,
tingueu en compte de les promeses q feu,
no sigui q després hagueu d'estar deu dies i nits seguits de festes grosses
i la veritat és q,
per molt bonic i tota la il·lusió q li posem,
és esgotador.

Montse.