Tranquil·la i suaument, plou.
La fresca i l'olor a mullat entra per les finestres
i noto el fred a les espatlles.
Busco un racó on arraulir-me, o més aviat,
amagar-me de la grisor del dia.
No m'agraden els dies grisos.
Aquest juliol està resultant fresc i fosc...
no és com els altres...
Sembla ser q tot està canviant, massa depressa i no gaire bé, pel meu gust.
Tinc l'esperança q, com tantes altres vegades,
tornaré a veure sortir el sol,
de fet surt cada dia tot i no veure'l.
Però ara no el veig,
no puc,
una cortina fosca em cega
i no em deixa veure més enllà.
Haig d'apartar-les,
aquestes cortines fosques, atapaides i pesades.
Haig de trobar la manera de fer-ho,
haig de deixar q la llum de l'exterior
il·lumini tota l'estança.
Potser ho faré demà...
Montse (22-7-2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada