Diga'm covarda per no voler plantejar-me les qüestions q no em vull plantejar.
Diga'm estranya per enyorar un sentiment q no sento i q segurament seria preciós, però no el sento!, q a una part de mi li sap greu i no hi puc fer més.
Diga'm cruel, si cal, per regalar somriures q potser fan mal, per permetre q la vanitat me'n produeixi més del compte i en faci us excessiu d'ells.
Diga'm egoista per submergir-me en un mar d'adulacions q em crea addicció i q per ara no vull desenganxar-me, creant alhora, altre addiccions.
Diga'm q... diga'm com fer les coses correctes i no fer mal...
M.
No ets covarda per no voler-te plantejar qüestions que no vols plantejar-te.
ResponEliminaNo ets estranya si un sentiment enyorat no el sents.
Un somriure no es mai cruel i mai son suficients els teus somriures.
Si t’agraden les adulacions aprofita tot el que puguis.
No facis res. No hi ha res incorrecte en una amistat i, en tot cas, el mal se l’ha fet ell solet.
Una abraçada!
ResponEliminaCarles