NO EN TINC PROU.

Et tinc,

et vull,

i hi ets,

a estones.

I de fet

ja en tinc prou,

però

realment en vull més.

Voldria que no fossis tu,

voldria que fórem 

l'un fos amb l'altre,

que dels dos en féssim un sol.

I no som aquests dos.

Vull sentir 

un complement de mi mateixa

que m'alliberi 
d'aquest tancament absurd

en el que m'entesto en quedar-me.

Vull fugir de mi,

de tot allò del que fujo,

encarar-me a...

No ho sé!,

però encarar-me!

Vull,

vull,

vull...

trobar la corda que em lliga

i tallar-la amb ganes.

Montse.