La lluita amb mi mateixa,
segueix el seu curs....
La letargia constant
de no ser conscient de la realitat,
potser obviant-la,
per,
possiblement,
intentar protegir-me
Ves a saber de què!
Intento gaudir de les coses boniques de la vida
però,
no sé si ho acabo d'aconseguir.
Nedo entre les boires q m'envolten,
aquelles que em volen confondre,
les que em confonen,
les que em fan dubtar de mi mateixa
i provoquen més imperfeccions de les que pugui tenir.
Busco,
constantment,
l'àncora de la meva seguretat.
Deu estar submergida
ben al fons d'un mar intens q m'envolta.
No vull ser l'illa
que lluita contra un sunami constant,
ja no em queden tantes forces...
Estaré,
aguantaré.
seré...
tota jo, mentre el cos aguanti.
Aquí estic,
aquí em mantinc,
amb totes les ganes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada