UN INSTANT D'AVUI.

Avui, el cel s'ha tornat gris, 

però no era un gris fosc, ni opac,
era un gris quasi blanc, tirant a transparent,
sols q no deixava veure el blau d'un cel de primavera.

Avui, una mena de son dolç se m'ha muntat a sobre,
m'ha cobert com em cobreixen les mantes a l'hivern.
M'ha banyat amb una calidesa q ha resultat ser un xic aclaparant
i el cas és q no sé pq.
M'ha inundat una mena d'alegria en calma, tímida,
acompanyada d'una por a la irremeiable pèrdua.
Res no és per sempre.

I avui, aquest cel q s'ha tornat gris,
ha deixat anar unes quantes llàgrimes.
I ara, en la foscor de la nit, escoltant la melodia q les acompanya,
intento desxifrar quina mena d'emoció ha fet q floreixin 

i les deixin caure dolçament. 

Montse.