creada per no afrontar allò q no vull veure.
Una bombolla q em porta a bells paratges,
belles històries...
Una bombolla q en qualsevol moment pot esclatar,
evaporant tot el seu interior ves a saber on.
Potser sota aquesta capa de pols negre,
q sembla cobrir-ho tot,
puc trobat tot l'anhelat.
Potser de tant intentar crear bombolles,
allunyo part del meu futur real...
Potser, de tant potser,
ho torno inaccessible...
La meva bombolla s'enlaira lenta i fràgilment,
amb la incertesa de no tenir rumb fix,
de deixar-se anar cap a on la brisa la vulgui dur
a falta de ruta pròpia.
La meva bombolla de parets fràgils
vola cap a indrets desconeguts.
S'enlaira entre núvols, últimament força grisos.
S'amaga a cada tombant,
darrera cada boira q troba al seu pas.
Tinc por de tocar-la i q se'm desfaci a les mans,
possiblement per això,
encara no tinc ganes de sortir d'ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada