En la foscor m'amago,
en el cau dels meus pensaments,
entortolligada a les meves subtils paranoies .
En la foscor tanco els ulls
i m'amago en més foscor.
Em faig un cabdell
en el racó més tremolós de mi mateixa.
Hauria...
podria...
em paralitzo.
El món se m'ha fos,
igual q un glaçó prenent el sol.
Però, realment,
què s'ha fos?
quin món tenia?
quin món tinc?
Desorientada.
Sempre he tingut una pauta a seguir
i ara me n'haig de construir una de nova.
M'agradaria trobar
la fórmula secreta del gran encanteri
q poses tot al seu lloc
en un instant fugaç.
I aquesta por
q s'entesta a conviure amb mi,
és fa més gran,
invasora per moments de la meva raó.
I lluitaré contra ella,
com sempre faig,
sense deixar vèncer
la por q habita en mi.
Sorolls,
pensaments,
moments de calma,
rialles...
m'acompanyen a diari;
els grans aliats en la meva batalla.
Q per viure,
només em cal respirar
i donar un pas darrera un altre.
Montse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada