L'HORA MÀGICA DEL DIA.

     Ara mateix fa un sol q enlluerna.
Els seus rajos entren per la finestra creuant la petita esfera de cristall tallat  q hi tinc penjada, q fa,tal com diu la meva amiga, q s'escampin petits petons de fada per tot arreu.
Fa q tot estigui ple de colors i de llum.
     
     Aquesta hora del dia m'alegra, no puc evitar de quedar-me badant els reflexos per les parets i esbossar un dolç somriure.


     Observo els colors de l'arc de Sant Martí q s'escampen per les parets i com, lentament, tan lentament q sembla q no es belluguin, van envaint les fotografies de capvespres q hi tinc penjades.
Fa un contrast curiós, si més no per mi.


     Resulta ser q en aquesta hora del dia, casa meva es torna màgica. 
Q les bruixes, les fades i els àngels  es troben, en algun racó q no puc veure, i celebren la vida. 


     M'agrada imaginar q casa meva és màgia a plena llum del sol i de com crida a algun q altre pardalet a passejar-se per davant del meu balcó.


     I si ara, quan encara queda una mica perquè finalitzi l'hivern, ja noto aquesta mena de joia primaveral, q passarà quan esclati plenament?




Montse.