Se m'escapa la vida,
com les gotes de pluja al caure.
Al matí,
m'oblidaré del rellotge,
mossegaré la poma prohibida,
deixaré la reputació
als peus del llit...
M'enamoro de tot,
em conformo amb gairebé res:
un somriure,
una mirada,
un aroma
i el q bonament la vida em regali.
I si una llàgrima
mulla per casualitat
una foto vella,
descobriré tranquil·la
q no totes les amargors amarguen.
Montse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada