amb els llençols embullats a les cames,
evoco els batecs accelerats,
les carícies càlides...
Mig arraulit,
enganxat a mi,
et sento al clatell...
et sento al clatell...
La mà a la cuixa
dibuixant cercles desordenats.
La foscor comença a trencar,
de fons, sento el campanar,
de prop, la cantarella del teu respirar
m'acompanya a dormitar.
Montse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada