ara abandonats i ruïnosos,
q l'havien vist gaudir de la infantesa.
Li venien al cap infinites imatges dels carrers plens de vida,
de veïns parlant per les cantonades i els portals.
I a les botigues?, q es feia repàs de la vida dels altres com si res.
Passejava, per aquells carrers q, feia anys,
pensava q deixava enrere per sempre,
q la nova adreça seria millor, q ho va ser, però...
mai hagués pensat q tindria nostàlgia dels carrer grisos i deixats,
q amb el temps, semblaven carrers fantasmes,
ni q per algun racó, comencessin a remodelar algun q altre edifici.
Passejava amb la càmera a les mans,
intentant veure aquells racons q coneixia tant,
amb uns altres ulls,
i descobria coses q mai havia vist
i sempre havien estat.
Somreia, mentre intentava atrapar imatges,
li agradava redescobrir el barri antic
i adonar-se q, entre d'altres,
encara restaven antics cartells d'antigues petites bodegues
on anava a buscar el vi pel pare i els iogurts
pels seus germans i ella.
Montse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada