PAISATGES A MIG FER

Asseguda, com molts altres dies, en un racó del terrat,
observo els núvols com passegen empesos pel vent,
fent formes impossibles o reconegudes, 
depèn de la mirada del moment.
La brisa bufa suau i fresca...

Miro les teulades aparentment inactives,
plenes d'antenes, estenedors i aparells d'aire.
Una grua al costat de casa,
puja unes plaques solars  a un bloc en obres...

Des d'aquí dalt, tot sembla a mig fer,
sembla q mai s'acabarà,
ja fa molt q dura... 
Grues abandonades en edificis inacabats,
terrats solitaris on, 
si no fos pq cada cop q pujo al terrat, 
el paisatge, ínfimament, a variat...

Sé, o potser ho desitjo enèrgicament,
arribarà un dia, en q ho miraré amb mirada diferent,
i veuré q les coses a mig fer, es van acabant;
després quedarà el manteniment,
i la visió serà equilibrada...

Montse.