Com milers de vegades m'he trobat atrapada
en lletres escrites per altres, amb la enveja inundant-me les venes i la raó,
volent fer, sentir, viure i descriure com altres.
Dibuixo lletres q em surten desbocades de dins, molts cops sense sentit, sense haver experimentat, somiant simplement, i a voltes desitjant viure-les.
Quan el sol inicia el camí d'amagar-se em venen paraules al cap, sense ordre,
empenyent-se les unes a les altres
amb presses per sortir, com si d'un vòmit incontrolable es tractés i les planto desordenadament ordenades,
desesperada per no oblidar-les, embogida a estones per la pluja de pensaments.
La meva ànima somiatruites, es perd enllà, en paratges llunyans on la meva vista no arriba i s'entesta en fer-ho. Tota jo paralitzada enmig d'un món q mai s'atura, abandonant el cos inert q no segueix la meva ment, q vola, ves a saber on i q quan torna, no recorda tots els detalls.
Sé q he estat en llocs preciosos, sé q tornaré, o no, llocs q m'han fet gaudir sensacions impensables,
no les recordo! i m'entesto a fer-ho... potser malgasto energies i temps... tant és!
vull recordar-ho tot!
Vull descriure cada lloc, cada instant, cada paraula, perquè en escriure ho viuré de nou,
fins i tot, intensament.
M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada