La seva ment divagava
i els seus dits colpejaven rítmicament la taula.
No tenia control sobre els esdeveniments.
La seva mirada oscil·lava entre algun punt indefinit
a l'altre costat de la finestra,
el sofà i la paret.
Fora d'aquests llocs,
el món era una successió de foscos.
El somriure d'ell havia estat el que l'havia captivada.
Ara només necessitava uns minuts de reflexió,
desprès dels que sacsejaria el cap per eliminar la boira
que cobria la seva ment.
Es posaria a pensar en una altra cosa,
potser en aixecar-se i actuar.
Abans d'aconseguir-ho
la seva ment tornaria a badar.
Això no podia passar,
s'ho repetia una i altra vegada.
Ella no era així.
Si havia de perdre el temps,
preferiria fer-ho follant o amb quelcom interessant...
Però així era ella,
pensativa, distreta, imaginativa...
Tard o d'hora es preguntaria el perquè.
Però per això encara haurien de passar algunes nits més....
Montse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada