Et convido a riures i somriures,
entre calmes i tempestes,
amb carícies i baralles que no fan mal,
compartint mots i gemecs,
llegües i pells...
i, perquè no, alguna ampolla de vi.
Si t'enxampa la tempesta
no dubtis en entrar,
l'aixopluc sempre el tindràs.
Et convido al meu món de fantasia
quan no sàpigues on anar,
passa, no truquis,
deixo la porta oberta
per quan em vulguis visitar.
I si cal, t'acaronaré sobre el meu pit
mentre els teus dimonis decidexin marxar.
Montse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada