Dibuixo paraules, aparentment sense sentit,
per veure si organitzo el garbuix del cervell que s'entossudeix en quedar-se arrapat,
aquest caos continu que intento desxifrar de sempre.
Intento fer un collage d'idees remenant en la memòria,
cercant les paraules exactes per traduir sentiments,
procurant trobar sentit a tot allò que bull en aquest caparrot desordenat.
Creo petits mons de bombolles, on em refugio
a veure si els mals pensaments es tornen volàtils
i emprenc vol mar endins, ran de mar sentint els seus esquitxos a la cara.
Volo sense direcció ni objectiu, només pel sol plaer de volar sobre mar
deixar-me caure dins de tant en tant,
llençant pel camí tota la col·lecció de "i si" que se m'han acumulat a la butxaca.
M'enfonsaré en un dels mars per descobrir un món nou,
deixant que la corrent em porti on vulgui,
potser a un dels petits inferns que sempre m'acompanyen.
L'aigua fa el seu camí i les marees ho tornen tot a la costa,
em porten a veure un far que em redescobreix el camí de casa.
Montse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada