Quasi crec que és possible,
i quasi vaig orgullosa pel món sentint-me l'afortunada,
quasi obro els ulls i estiro la mà i ho toco,
quasi arribo a tocar el cel...
I resulta que el quasi, no és...
Obro els ulls i sembla q hi veig,
no massa clar,
ni fàcil...
Ni tan sols sé què!
Potser haig d'aventurar-me,
per camins nous, ni q semblin foscos,
adentrar-me en l'aventura,
descobrir nous escenaris,
nous protagonistes,
nous espais...
i fer del quasi, un ÉS!
Montse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada