Tota aquella trencadissa
acumulada de tant temps,
escampada per arreu.
Les mans nues,
plenes de cicatrius d'aquelles ferides q mai curen,
s'esforcen a recollir tota aquella estesa
de tots aquells fragments de vida
q han anat, caient alguns, estripant uns altres,
inclús arribant a esquinçar l'ànima,
amuntegant-los en un racó de les golfes,
deixant q la pols del temps s'acumuli a sobre
fins q semblin un munt de brossa oblidada.
I potser, algun dia,
unes mans curioses la trobin,
i descobreixi els bocins entre la pols,
els reconpongui com un trencaclosques,
ajuntant els milers de peces
per descobrir q sota tota aquella pols arraconada
no era res més q una joia sense polir.
Montse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada