Ho he escrit un miler de vegades,
amb la intenció, possiblement,
d'intentar desxifrar aquest gran enigma.
Ho he escrit de totes les maneres
q se m'han passat pel cap,
creïbles i fantasioses.
He arribat a creure
q estava en un capítol de la dimensió desconeguda!
Ho he escrit, per si de cas ho deduïa,
fragmentat en bocins
per intentar veure-hi millor.
I segueixo igual,
sense entendre el pq.
I realment,
tant se me'n dóna,
el passat ja ha passat.
No cal mirar al darrera,
s'ha de mirar cap a endavant
i a ser possible,
d'una altra manera
per tal d'intentar
no tornar a ensopegar.
Montse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada