SEGUIRÀS.

I seguiràs amagant-te, darrera l'escut de la por.

I seguiràs, darrera la creença q no ho vas fer malament, 
només un xic equivocat, 
sabent q no és cert.

I t'amagaràs de nou en boniques frases, 
en una llista imaginària de bona voluntat.
T'amagaràs en compliments dolços i fàcils 
q sempre has utilitzat, 
i t'ha funcionat en moltes ocasions.


I si algun cop les portes es tornessin a obrir,
en tornaràs a fer abús 
emmascarat amb l'amistat q sents en part.


I quan et convingui, desapareixeràs, 
com les ombres desapareixen en la foscor.

Possiblement t'oferiré una abraçada càlida, 
són de l'única manera q les ser fer 
i la prendràs amb orgull i estima...

I de sobte, 
t'amagaràs de nou darrera l'escut de la por 
i aquest cop potser, 
només potser, 
la vergonya et faci sortir de l'amagatall 
on ella mateixa ha fet q t'amaguis.

Montse.