I fent ja molt q no plovia, no ho farà gaires dies més, com a mínim això diuen els pronòstics, de fet, diuen q demà pot tornar a sortir el sol.
Ja sé q jo no sóc gaire amiga de la pluja, més aviat, no sóc amiga dels dies grisos i foscos, però agraeixo quan fa molt q no ens visita i observo l'alegria de terra i plantes deixant-se acaronar per l'aigua.Agraeixo quan hi ha colors q reviuen i com apareixen olors desitjables.
Agraeixo la frescor q proporciona fent desaparèixer l'aridesa q sembla voler acaparar-ho tot.En ocasions, en retrobar la pluja anhelada, deixo q m'envaeixi per complert. Deixo q llisqui cos avall, fins i tot, algun cop he ballat sota la pluja, he rigut, he cridat.
I aquell instant d'alliberament m'ha donat una idea del q pot ser un tros de paradís.
Benvinguda pluja, benaurada.
Montse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada