L'enyor s'amontega,
com l'aigua per formar núvols
i quan vessa saturat
regalima sentiments oposats.
L'enyor genera buit dins meu,
buit i lleugeresa,
amb una mena de bri d'alegria
per haver sentit
tot el que he arribat a sentir.
El record d'aquests sentiments,
de les sensacions,
dels espasmes de plaer
per una simple carícia,
alimenten el meu enyor.
Montse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada